Dijous.

Una tarda de tardor, gris el cel ennuvolat,
fosca i negra la nit sense el mantell de les estrelles.
Seguirán les meves passes trepitjant a les teves,
intermitents contorns de pluja que eixuga l'asfalt.
Una nit de matinada caminaré descalça,
perseguint suspirs, records. Perseguint falses paraules,
falsos sons, il.lussions d'algunes vides ja passades.
Tocaré el cel amb la llengüa, fonent-se els ulls a l'alba.
Un dijous de sorra humida dibuixaré ninots
de pedra amb el traç de la llum, i el contorn de la lluna.
Allà a la línia de l'infinit on ressonen llamps
sobre un paraigües de negre, obert sota la pluja
absorta per la música que al compàs dels teus sons
es mulla sota el sol que escalfa, el sol que despulla.