En l'espai infinit un estel hi navega a la deriva. Se sent perdut, no té guía... I el perquè de tot plegat el guarda en el seu llibre de flames de color vermell tomàquet, que es desintegra en una mossegada, que es perd i que s'amaga, rere un índex bursátil tenyit en la seva pròpia textura il.lussòria.
En l'espai infinit els somnis viatgen dins de les motxilles de les ànimes perdudes que perden temps i comparteixen utopies quan les paraules més primitives afloren en forma d'imprevisibles gemecs.
En l'espai infinit em perdo entre els colors més bonics i, navego a la deriva...
martes, 25 de septiembre de 2007
Deixa'm espai.
Publicado por Le_petit_anarchiste en 10:33
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
0 comentarios:
Publicar un comentario