El refugi del meu...

Quan m'adormi comptaré fins a tres. Un, dos, tres, i m'hauré endinsat en el refugi del meu somni. Volaré sobre un camp d'amapoles vermelles, de tija verda, i el vent bufarà ras, i el cel serà clar, transparent, i el sol intens. Sentiré el perfum del jazmí, en un jardí, amb una font, i sentiré l'aigua fresca jugant a la meva cara. Tindré un sentiment extrany: Estaré somiant, en canvi, la sensació serà tant real... Podré olorar, sentir les gotes d'aigua regalimant pel meu rostre... Déu meu, segur que estic somiant? . I en el tren de mitjanit tornaré a la mar salada que m'ha vist néixer, i al pi de la muntanya, al verd de la gespa recén tallada, i al cel rogent, i a la sorra humida, i a la nena petita...I em perdré així una o dues vegades més, i m'aixecaré per tancar la finestra: l'aire que entra és massa fred; i m'adormiré.