Un dilluns.

“
Sí, m’agrada aquesta foto, i m’agraden inclús els dilluns!!! Per això penjo aquest post: quan un riu per fer riure toca la felicitat sens dubte. Quan tot t’és igual, quan no penses en res, quan tant sols et mous al ritme de les percussions del vent i dels achacazos del cubata, que bamboleia amunt i avall al màxim risc d’evaporar-se, això sí, dins l’estómag de la felicitat, d’aquella felicitat que et fumes, de cop i volta sense saber ben bé perquè.
I perquè sí, perquè a estones visc sense saber que sóc feliç, i a estones toco amb la punta dels dits l’èxtasis del somriure; Les paraules se’m posen a tret d’alba i el teclat se’m fa facilon, al ritme de les estrofes, que flueixen, com el temps. No sé el perquè de tot plegat, i encara que a voltes m’hi interessi, sé que de res em serveix la història ni el futur, ni cap de les coses que se’m passen pel cap. Aii.. aquest cap de perdalets, que a estones somia com quan era petita, amb llacs i boscos, i nans, i tot de coses boniques… Aquest caparró que es capfica, que s’intensifica, es concentra, dóna el màxim (sempre sabent que el màxim el donarà més endavant, algún dia), i s’evaeix. I que té un cos que camina, i uns ulls que li representen la vida, i que parla, i que diu el que pensa que ha de dir fins que diu el que vol dir, que en definitiva ve a ser quelcom com: a tomar pol culo! “


Simply “L” – Fragment de “Jo no sóc jo”