Ja sé el que és un sonet
de mètrica perfecte.
Els versos són de set,
el jo n’és el subjecte.
La rima consonant,
la estètica indiscreta,
el temps en un instant
i jo que escric distreta.
Segona part: tercet.
Són tres versos de rima,
en aquest cas, en -et.
Al fi sol faltar poc,
i es fa sempre el que es pot,
i si el que és que sóc
resulta ser un sonet,
li posaré de nom : "estrambot".
domingo, 25 de mayo de 2008
Estrambot
Publicado por Le_petit_anarchiste en 13:22
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
0 comentarios:
Publicar un comentario