Estrambot

Ja sé el que és un sonet
de mètrica perfecte.
Els versos són de set,
el jo n’és el subjecte.

La rima consonant,
la estètica indiscreta,
el temps en un instant
i jo que escric distreta.

Segona part: tercet.
Són tres versos de rima,
en aquest cas, en -et.

Al fi sol faltar poc,
i es fa sempre el que es pot,
i si el que és que sóc

resulta ser un sonet,
li posaré de nom : "estrambot".

Tarda.

Herba seca, Vent.
Cabells despentinats,
núbols de gris
en forma d'edificis blancs.
Colilles recollides sobre l'asfalt,
conductors novells
i policies locals:
Velocitats controlades per radars.
Tic-tac: Temps màxim autoritzat;

tic-tac, tic-tac...

Jo soc

qui s'amaga rere l'excusa
de la ironia afable,
qui observa pacient, qui fou i qui busca
la musa que desapareix a l'acte.

Per si no hi soc a temps

Fixo els ulls en algun mapa que ha esborrat el teu rostre.
Dibuixo les paraules que s'amaguen rere el vent,
i suspiro pels records que en algún moment
han captivat el meu cor sensible, dócil i noble.
En algún racó del món t'he cregut i t'he estimat.
En algún instant el temps ha gemegat el teu nom,
i he somiat el contorn de les carícies del teu son,
allà on es confonen veritat, mentida i realitat.
He aturat el present en algún conte inacabat.
desapercebut entre els teus ulls i la matinada:
Si pogués ressucitar les rialles que he enterrat
tu fores el meu vers i jo estaria enamorada.
Al matí s'esborren les rimes que ja han caducat,
en un glop, en una mirada perduda, perduda...

Dijous.

Una tarda de tardor, gris el cel ennuvolat,
fosca i negra la nit sense el mantell de les estrelles.
Seguirán les meves passes trepitjant a les teves,
intermitents contorns de pluja que eixuga l'asfalt.
Una nit de matinada caminaré descalça,
perseguint suspirs, records. Perseguint falses paraules,
falsos sons, il.lussions d'algunes vides ja passades.
Tocaré el cel amb la llengüa, fonent-se els ulls a l'alba.
Un dijous de sorra humida dibuixaré ninots
de pedra amb el traç de la llum, i el contorn de la lluna.
Allà a la línia de l'infinit on ressonen llamps
sobre un paraigües de negre, obert sota la pluja
absorta per la música que al compàs dels teus sons
es mulla sota el sol que escalfa, el sol que despulla.